Una de les característiques més curioses de la Mallorca actual és la supervivència de formes culturals ancestrals en una societat influïda per dues grans forces: el turisme de masses i la immigració. La matança del porc continua sent la gran festa gastronòmica dels mallorquins, motiu d’orgull culinari i una de les seves senyes d’identitat. Amb els primers freds de tardor, condició adequada per manipular les carns i greixos del porc, les famílies pageses feien cadascuna les seves matances i s’asseguraven així l’aprovisionament de proteïnes per a tot l’any. En aquest article us explicarem quina és la història de les matances mallorquines.
Amb la tradició de “ses matances” seguim en major o menor mesura arrelats al calendari rural, per força que la terra transmet i als canvis immutables que manen les estacions. Ja el 1839 la il·lustre visitant Georges Sand es va adonar amb certa ràbia que els mallorquins tenien més cura dels porcs que de les persones i així ho explica a Un hivern a Mallorca . La pesta porcina africana que va assolar l’illa el 1956 va ser una veritable catàstrofe nacional. La cultura generada al voltant de la matança del porc a Mallorca i el seu producte estel·lar, la “sobrassada”, són, sense caure a l’exageració, un dels puntals que defineixen l’ésser mallorquí.
Les “sobrassades”, “botifarrons”, “sa xulla”, el saïm”, els “ossos” i la litúrgia precedent, en definitiva, tot el cicle que va des de l’engreix del porc fins al consum, han alimentat la cuina, la gastronomia, el cançoner, l’etnologia i l’antropologia illenca. Per tant, bona part del conscient i l’inconscient de la mallorquinitat.
Les simbologies rituals i el caràcter gairebé màgic que li van atorgar els nostres avantpassats a les matances, la relació entre sacrifici i aliment, la presència de la sang i les seves connotacions bíbliques, allò cru i allò cuinat… tota aquesta posada en escena té com a protagonista indiscutible al animal totèmic dels mallorquins: el porc. Adorat i engreixat des de la seva cria per la nostra petita tribu davant l’espectre inconscient que ha creuat la història dels mallorquins durant segles, la por atàvica de patir gana…
Antigament les matances duraven tres o quatre dies, ho explica l’Arxiduc Lluis Salvador i magistralment Mossèn Antoni Maria Alcover. Es convocava a amics, veïns, parents que alhora tornaven la invitació i el “present” que solia ser un tros de llom, unes llonganisses…. de manera que les matances es convertien en època de relacions, de confidències, de rialles i “glosos” amb ritus molt ben determinats.
La tradició mana fer matances en pleniluni, ja que la mort del porc s’emmarca dins del context ritual de la fecunditat de la terra. El seu significat ancestral, ancorat en supersticions que es perden a la nit dels temps ordena que les dones no puguin participar durant la menstruació, i els homes han de tenir les mans fredes per pasturar i no haver tingut relacions sexuals el dia anterior. Un cant a la fecunditat ia la puresa necessària davant del sacrifici de lanimal.
Història de les matances mallorquines, per Magdalena Mesquida , de la revista Manjaria.